Si te han pegado.
Si han pisoteado tus pancartas, tu tienda, etc.. recuerda.
Si has hablado demasiado, que dioh te tenga en su gracia.
Si pese al mundo tienes ganas de hacer el tonto, ¿a quien le importan nuestros problemas?
Pero si has dejado de creer en la libertad y en tus compañeros, un poco es normal pero igualmente, no nos dés la lata.
Y ahora, un poema, clar i català,
::::::::::::Título: NO ho sé, Ni conec els/les autor@s:::::::::.......
La sento bategar dins mon pit,..
tenir-hi fè de goig m'inunda,..
creix mon deler i sóc enriquit!
Amb tota l'ànima l'estimo
doncs dels seus fruïts res no escatimo.
Pobre com sóc mal sigui sol!
Així la guanyi i la venero.
Així la vull, no pas de franc.
Així la mimo, així l'espero,
feta d'anhels i de mà sang*.
Que si de cop la tirania
s'ensorrés tota amb els tirans
ben poc el món hi guanyaria
si tots no fòssim més humans.
I prompte, prompte tornaria
a dominar la cafreria,
amb igual furia o més que abans!
I costarà, costarà encara
si es vol sense gaire esforç.
..Fins que l'ensenyi tota mare
com el més bell dels grans tresors.
La Llibertat tot ens ho dóna,
més també tot ens ho exigeix.
Malaurat, ella ni es mereix
qui abans no arribi a ser persona
i ser persona és ser lleial,
tenir bon cor i a més decencia;
tractar a l'humil com a un igual
i sembrar amor i intel·ligència.
*(este concepto no me quedó claro, puede que dijera algo parecido sólo)
*(la puesta en escena gana al bit plano, aviso.)
Y para quien no quiera empantanarse con demasiada realidad: más pedagogía: de empates.
Aun estamos en tragedia por farsa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario